Publicacions
Mapa web
jordigaya@gmail.com
  Cursos  |  Altres coses
 
En aquesta secció

Antropologia Teològica

 
 
I. Parlar de l'home des de la revelació de Déu
II. L'autodonació del Déu trinitari manifestada en l'Encarnació de la Paraula
 
1. Déu misteri del món
2. El món en la història del Déu trinitari
3. L'Encarnació de la Paraula, revelació del ser del món
3a. La realitat cosmològica assumida per Déu
3b. La realitat cosmològica restaurada per Déu
3c. La realitat cosmològica duta per Déu a la plenitud. Conclusió
III. El Déu de l'Aliança, Senyor del món
IV. Crist, redemptor de cosmos
V. Teologia sistemàtica de la creació
VI. Crist, l'home nou
VII. L'home cridat a esdevenir imatge
VIII. El refús del do
IX. El pecat del món
X. L'àngel necessari
Homepage

3.- L'Encarnació de la Paraula, revelació del ser del món

c) La realitat cosmològica duta per Déu a la plenitud.

36)

El Ressuscitat és el primogènit de tota criatura, inici d'aquella realitat per la que gemega esperançada tota la naturalesa (Rm. 8,22) fins que totes les coses siguin reunides en Ell (Ef. 1,l0).

La realitat pasqual inaugura una transfiguració de tota la naturalesa en vista al designi de Déu: la seva acció amorosa a favor dels homes. La naturalesa hi és inclosa en aquesta acció i també ella rep la promesa de la plenitud que és oferta.

En la paraula i en l'acció de Jesús se descriu aquesta plenitud. És el tassó d'aigua que serà agraït pel Pare (MC. 9,41) i les coses compartides que decideixen la possessió del Regne (Mt. 25,34-45). La victòria de Jesús sobre el mal es manifesta també com un posar ordre en les coses (la tempestat calmada, LC. 8,22-26) que a partir de llavors entren a formar part del món humà. Gràcies a la presència de Jesús s'aboleix fins i tot aquella capacitat de les coses per esdevenir estranyes a l'home en nom de Déu (la interpretació que fa Jesús de l'episodi dels pans presentat que es menjaren David i els seus acompanyants i que Jesús empra per devaluar el temps sagrat del dissabte, MC. 2,23-28).

No és estrany, per això, que el signe de la plenitud sia compartir el pa i el vi del Regne (MC. 14,22-25), el moment en que en un cel del tot nou i una terra del tot nova (Apc. 21, 1) ja no hi haurà cap mancança "perquè el Senyor Déu resplendirà sobre ells" (Apc. 22,5).

Conclusió

37)

La proclamació de "Déu Creador" forma part de Evangeli de Jesucrist, predicat com anunci d'alliberació. Amb l'afirmació de Déu Creador s'expressa un aspecte essencial de l'experiència humana de Déu, aquella que el descobreix com a principi de tot do. La realitat i la seva història és el lloc on se manifesta l'autodonació del Déu trinitari i se fa realitat la seva voluntat de salvació. En la persona de Jesús, la Paraula feta carn, se troba la realització primordial d'aquesta autodonació.

Acceptar a Jesús com el Crist, significa ésser rebut en aquesta realitat assumida i restaurada, participar en la història de la salvació que és empesa per 1'Esperit cap al seu compliment.

   

versió per imprimir

 
 

 

 

Contingut
   
Bibliografia