IV. 1. Recapitulació en Crist
1c. La realitat còsmica de Crist
59)
La cristologia del Nou Testament, com hem pogut veure, ensenya clarament que l'obra de Crist té un sentit renovador i estructural per a la naturalesa. La reflexió teològica ha vist reforçat el nucli d'aquesta afirmació amb consideracions que arranquen d'altres títols o temes cristològics. En podem esmentar tres: el fet de l'encarnació, la universalitat del misteri de Crist, el concepte de Cos de Crist.
1. L'afirmació de l'Encarnació - ho hem vist en el Pròleg del quart evangeli - connecta molt fàcilment amb l'aspecte cosmològic de l'acció salvadora de Déu. Ho hem vist expressat en la idea de “món proprietat del Logos". Però la realitat visible, sensible, de l'esdeveniment de l'Encarnació obri les portes per parlar d'una realitat material (la carn) assumida pel Verb. Encara que en el terme joànic “carn” sia necessari entendre-hi la globalitat de la realitat personal, la connotació cosmològica és inseparable. El Verb s'ha fet present gràcies a l'assumpció d'una dependència vital, biològica i biogràfica, de la realitat corporal.
La teologia expressa els efectes d'aquesta assumpció en termes de perfecció. A través de l'Encarnació la naturalesa és "elevada" a una perfecció insospitada i immerescuda. Perfecció que se fa present en la realitat sagramental, on les coses materials són lloc de la presència eficaç de l'acció del Fill encarnat.
60)
2. L'afirmació de la universalitat de Crist posa la qüestió de com explicar que una persona individual històrica i concreta tengui un sentit universal i absolut. La reflexió ha de ser acarada bàsicament en temes històrics. Però hem vist que la universalitat de Crist se realitza també en relació “a totes les coses". Com se pot expressar la universalitat còsmica del Verb encarnat?
La qüestió s'ha fet present en la teologia moderna, sobretot en l'intent d'elaborar una reflexió coherent amb la visió cosmològica actual, vertebrada d'una manera molt especial pel concepte d'evolució. Des d'aquesta concepció l'ajuda que poden aportar els textos del Nou Testament és més bé escassa. Poden servir alguns del ja apuntats: realitat del Déu trinitari, Encarnació del Logos, vocació escatològica. (1)
61)
3. Esmentem, finalment, l'aplicació cosmològica del concepte "Cos de Crist". Era una imatge central en la concepció de Teilhard de Chardin (2) i es pot relacionar amb altres temes bíblics. Pau, per exemple, parla del cos "temple de l'Esperit sant" (1Cor. 6,19), una imatge que és extensible fins a incloure tot el món material en què viu el cristià. (3)
El Cos de Crist es l'Església. Una Església, però, que és l'assemblea de tots els elegits i convocats en el Crist. Una assemblea d'aquells que viuen el seu cos i tota la seva realitat cosmològica com a nova creació. Seria il·lògic pensar en un sentit purament espiritual, antropològic, l'afirmació rotunda que el Cos-Església ha estat ja glorificat en la glorificació del Cap-Crist. Una vegada més hem de retreure que aquest és el fonament de la fe en la resurrecció íntegra del cristià.
En un altre indret hem indicat com les realitats cosmològiques a partir de Jesús esdevenen “signes del Regne". (4) En el mateix sentit ara podríem dir que la realització, la vivència personal i eclesial de Cos de Crist sols serà plenament significativa si se viu cosmològicament. És un contrasentit, és un pecat, viure la pertinença al Cos de Crist sense solidaritat amb la naturalesa. I quan aquesta manca de solidaritat és reconeguda com arrel de la pobresa, de la fam que mata o de la injustícia laboral, aleshores hem de confessar la llunyania en què ens trobam de la unitat de tots els homes i dones en el Cos de Crist.
(1) Un exemple: R.D. PENDERGAST, "A Process Theory of Creation". Science et Esprit 43 (1991) 135-160. Que se tracta d'una qüestió oberta ho deixa clar p.e. F. MILDENBERGER, Biblische Dogmatik 3: Theologie als Ökonomie, Stuttgart, 1993, p.426-451.
(2) Cf. H. RIEDLINGER, "El dominio cósmico de Cristo". Concilium n.11 (1966) 108-126; G. MOIOLI, “Cristocentrismo", a: Nuevo diccionario de Teología I, p.213-224. D. WIEDERKEHR (MS III/I) parla de la “mediació cristològica com a solidaritat i representativitat".
(3) Aquest tema compareix algunes vegades en l'anomenada "teologia de les realitats temporals". Cf. E. VILANOVA, Historia de la teología cristiana III, Barcelona, 1992, p.881-883.
(4) Cf. J.J. BARTOLOME, "Los pájaros y los lirios. Una aproximación a la cuestión ecológica desde Mt. 6, 25-39". Est. bibl. 49 (1991) 149-163 |
